| Exposició de Gyotakus a les Drassanes de Barcelona |
Quin estiu més rar! Per més que els locutors del temps s'escarrassen per donar optimisme... la realitat és tossuda. Ja han començat les inundacions i els xàfecs típics de la tardor i encara no ha començat l'estiu!
Bé, es aquí que no ha començat, que a Córdoba ja fa dies que estan a 37 i 38º. Quina calor! No ho vull ni pensar.
Avui no comentaré res dels arbres, tot i que els tamarius (tamarix ?) no sé de quina família, ara han florit a Sant Hilari. He de mirar si l'any passat també ho van fer per aquest temps. És curiós, els tamarius a 800 metre floreixen al mateix temps que l'arbre del Júpiter (Lagerstroemia indica).
No volia parlar d'arbres ni de plantes tot i que hi hauria tema, sinó de l'exposició de Gyotakus que vaig visitar al Museu Marítim de Barcelona, a les Drassanes. em va fascinar. Potser la presentació hi ajudava, totes aquelles banderoles de paper d'arròs, amb les impressions tan nítides, tan acurades, fins a la última escata, fins a la última espina...Aquesta tècnica em va fascinar, per això em va sorprendre quan en comentar l'exposició amb una amiga japonesa em va mirar amb incredulitat..Per ella el Gyotaku no tenia cap interès.
