Intercanvi d'idees

He estat parlant del blog amb en Bernat.  M'ha comentat que si la meva idea era fer un blog d'impressions sobre els canvis de la natura, que no veia perquè no ho havia de fer.Que també podia ser interessant.  També m'ha comentat que diversificar els temes no ho veia una bona idea. Crec que té raó. Estem a 27 de maig, fa fred i plou. Em sembla que aquest any no es pot fer servir de referència pels canvis que es produeixen ni arran de mar ni a 800 metres, però em servirà per agafar experiència, així l'any vinent ja sabré en què m'he de fixar i com fer-ho.
	Peonies (paeonia)del jardí de la Katsumi.
	Tenia ganes de parlar de la picardia (cymbalaria muralis). Estem tips de veure-la però difícilment hi parem atenció.  Creix, molt de pressa,  a les parets i racons humits, Segur que si no fos tan resistent i no creixes a qualsevol racó la valoraríem més perquè les seves tiges i el sota de les seves fulles vermelloses i les petites flors liles i grogues són molt boniques. En castellà l'anomenen "hierba de campanario" o "palomilla de muro".
Picardia florida

Ampliant coneixements

Aquest matí hem estat revisant les plantes aromàtiques del pati: api, julivert, menta de dues classes, ruda, marduix,camamilla, anet, farigola, sàlvia, porradell, tarongina, marialluïsa i alfàbrega. Ben mirat, sembla que això dels 800 metres els va la mar de bé, arran de mar només puc comptar amb api, julivert, menta, marduix, estragó, sajolida i tarongina. Els 800 metres guanyen gairebé per "golejada". És ben cert que algunes com l'alfàbrega i la sàlvia hi poden viure bé, però necessiten molta atenció, sempre tenen massa sol!.

porradell	Api
Camamilla	alfàbrega

També hem parlat de com s'utilitzen a la cuina catalana, així hem parlat de les sopes de menta, ara ja molt oblidades i de com la cuina de cada lloc, una senyal identitària important, també es va perdent. Les coques de recapta han estat arraconades per les pizzes.

sopa de menta	coca de recapta
Ingredients:      pa       oli      aigua      sal      menta      ou	Ingredients:      farina       llevat de París       oli      aigua      sal      ceba/tomata/pebrot....      arengades/salsitxes...
Elaboració: . Posar oli a una olla . Enrossir lleugerament el pa. . Posar-hi aigua i unes branques de menta (normalment es fa amb menta seca perquè és un plat d'hivern). . Fer bullir tot plegat uns 10 minuts. . Batre amb una batedora de varetes (la batedora elèctrica ho deixa més fi, però no és el mateix). . Afegir-hi un ou deixatat, apagar el foc i acabar de remenar. Es pot calcular, més o menys, una llesca de pa de mig per persona, 1/4 de litre d'aigua per persona i una branca de menta per persona i un ou cada quatre persones. Si la volem fer més substanciosa, hi posarem més ous. Si hi ha molta gana hi posarem més pa...És una mica a ull tot plegat.	Elaboració: . Desfer el llevat amb una mica d'aigua tèbia. . Afegir-hi farina i pastar un panet petit. . Deixar que llevi el doble. . Posar el panet llevat amb la farina que es vulgui fer servir, sal i aigua i una mica d'oli. . Pastar-ho bé i deixar que llevi. . Estirar la pasta fins un gruix com el canto d'una moneda. . Amanir amb oli. . Posar ceba tallada a llunes (ben abundant), tires de pebrot, rodelles de tomata... Tornar a amanir amb oli. .Posar al forn (forn calent, a mitja alçada i a 180/200º) . Coure fines que es vegi una mica torrat. (si es vol s’hi pot posar salsitxes, sardines salades, arengades...). Coca de recapta a mig coure

14 de Maig

El jardí de la Katsumi i en Nico té un aire entre salvatge i decadent. Les robínies tenen els troncs treballats pels anys, tot i que crec que no en tenen més de 30 o 40 com a molt. El til·ler si que és realment vell, molt vell, amb el tronc partit gairebé des de la soca, com si fossin dos arbres bessons. Menta, tarongina i celidònia amb les seves flors ben grogues en els parterres i picardia  i falgueres a les parets.  On toca una mica més el sol, lletsons, ortigues i herba de sant Robert.	Picardia florida (també en diuen mirèria)
Celidònia o herba d'orenetes	La celidònia s'anomena també herba berruguera perquè es feia servir per cremar les berrugues, i també herba d'orenetes perquè es deia que les orenetes en feien servir els brots per obrir els ulls dels nadissos.

Arran de mar

Arran de mar comença a despuntar el groc de les ginestes i els sauquers comencen a obrir, com plats, els ramells blancs i amb olor de mel de les seves flors.
A Girona ha arribat "Temps de flors" i les velles pedres s'animen amb colors i formes sorprenents, des de les branques verdes llampants del barri jueu als eriçons espectaculars de les escales del seminari.

Escales catedral
















Pati Àligues

proves 01

Des de Girona mirem com va això.

Magnífica azalea que m'han regalat dues ex alumnes, mare i filla

M'estreno com a jubilada i com a blogera.
M'han animat a fer un blog i tot i que en consulto, de cuina, de recursos didàctics, de natura... mai havia pensat, ni remotament, fer-ne un.
M'estreno com a exercici d'aprenentatge, veurem cap on em porta i quin contingut hi dono.

He pensat que podria ser interessant comparar els diferents ritmes de la natura, de la vegetació sobre tot,  a ran de mar i a 800 metres. En aquests pocs anys que hem anat baixat i pujant més o menys habitualment he pogut observar que hi ha diferències, però si ho enregistro podré avaluar quines i en quins moments i en quines plantes.
Pot ser curiós. Ja veurem com evoluciona tot plegat!.