I encara plou!

Som la vigília de Sant Joan i encara no hem tingut tres dies seguits de sol i calor. Cada dia a una hora o l'altre  arriben les nuvolades i la fresqueta. A les botigues han acabat les jaquetes de mig temps!, però encara tenen tota la roba d'estiu i estem a pam i toc de les rebaixes.

Els til·lers de casa sembla que volen començar a florir, i a 800 metres també els saüquers estan esplèndids. Les cireres comencen a madurar però els hi manca el punt de dolçor que els hi dona una mica d'eixut.

Ahir a can Gratusa varem gaudir d'una vetllada irrepetible, tendra i dura alhora amb la Nadia Ghulam.i també d'un dinar memorable. En el blog."Placeres que alimentan" hi trobareu la recepta del llom en escabetx "Domenech". Realment val la pena.

Faves a la catalana

L'avantatge de viure entre dues alçades és que pots allargar o escurçar la temporada de les coses una mica al teu gust.
Quan a la platja ja no recordem quan varen florir els saüquers ara a  Sant Hilari llueixen magnificament.
Les faves ara estan al punt a 800 metres, a marina ja tenen la cella tan negre que just deuen servis pel bestiar.
Les faves són un indicador de com van les coses, les primeres, del Maresme, les varem cuinar l'últim cap de setmana d'abril i n'hem anat menjant, després les de Calonge, les de Cassa, i ara les últimes, las de Sant Hilari gairebé dos mesos més tarda. D'aquesta manera hem anat menjant les faves en el seu punt de saó, ni massa petites, que margoteigen ni massa fetes, que tenen la pell massa dura.

Faves a la catalana

Ingredients: Faves (Pèsols si es vol) Cebes tendres Alls tendres Cansalada viada Botifarra negre Menta Marduix Farigola Anis Vi ranci	El·laboració . Desgranar les faves i els pèsols . Tallar petiteta la cansalada (es pot demanar a la carnisseria). . Posar oli a una olla i sofregir-hi la ceba i els alls tallats a "llunes". . Afegir-hi les herbes, la cansalada i la meitat de la botifarra tallada a rodelles. . Sofregir-ho bé tot. . Afegir-hi les faves un raig d'anís i un raig de vi ranci i tapar bé l'olla

8 de juny

Ha plogut i plogut i plogut, a Sant Feliu i a Sant Hilari. Tothom està una mica fart de pluja i fred, fins i tot els horts. La terra està tan xopa que no s'hi pot entrar i les plantes no creixen, tenen prou aigua però els hi falta el sol.
Baixant per "l''Eix els boscos tenen un bon aspecte, però les ginestes no acaben de florir. Es una primavera ben estranya. Els altres anys, hores d'ara portàvem roba d'estiu,  sandàlies... es dormia només amb un llençol  i la finestra oberta i ja havíem anat a la platja. Ara encara anem amb jaqueta un dia si i l'altre també, dormim ben abrigats i encara algunes nits s'engega la calefacció tot i estar posada a 16º.
Estic preparant pollastre al curry per demà. Vaig sentir en un programa de la radio que només feia uns cinc anys que s'havia normalitzat l'ús del curry a casa nostre. Vaig estar pensant quan varem començar a fer pollastre al curry a casa i resulta que deu fer uns quaranta anys. Es veritat que al principi esra dificil aconseguir el curry i no era de la qualitat del que podem trobar ara a qualsevol supermercat.

Pollastre al curry (4/6 persones)

Ingredients 1 pollastre gran (tallat en 16 talls o més). Farina. Curry. 2 cebes grosses. 200 grs de bolets secs.. 1 pot de pinya natural. Brou de pollastre. Sal, oli i pebre.

Procediment -          Barrejar la farina amb el curry. -          Enfarinar i sal pebrar el pollastre. -          Sofregir el pollastre i reservar. -          Sofregir, en el mateix oli, la ceba fins que sigui transparent. -          Afegir-hi la pinya tallada, el pollastre i el brou. -          Coure a foc baix i afegir-hi els bolets (poden ser en conserva). -          Coure fins que el pollastre sigui tou.

Sofregint la ceba	Pollastre enfarinat i fregit	A punt de portar a taula

Mèlies i frivolité

Potser només tenen en comú el fet de ser atemporals i delicats.
La florida de les mèlies de Girona està en el seu punt. Els arbres, d'un verd fosc intens, són curulls de delicades flors lila pàl·lid amb la ratlleta coquetona al mig de cada pètal. La meva veïna troba que tenen un aire trist, a mi em semblant  elegants, potser un punt nostàlgics, però per a mi no porten tristor. Potser perquè les vaig conèixer en un racó ben assolellat d'un parc i les he anat trobant a les carreteres polsoses i recremades de l'Empordà les associo amb la llum brillant de la Mediterrània i la llum mai porta tristor..

Detall de les flors

         Mèlia de l'Avinguda Pericot (Girona)


El frivolité és això, una frivolitat atemporal i delicada.
En els quadres dels pintors del Renaixement, en els retrats de les personalitats de l'època ja veiem detalls de frivolité a les punyetes i gorgueres. Va ser la constància de l'avia i l'avorriment de les tardes d'estiu a Figueres que em varen donar l'habilitat necessària per poder fer que de les llançadores (le "navettes"), que deia l'avia, segurament recordant el seu internat a França, en surti alguna cosa entenedora. Abans eren puntes i fins i tot algun "tapete", però ara he descobert que se'n poden fer braçalets, collarets i arracades.

arracada feta amb una rosassa..

rosassa feta amb dos fils.

tires de anelles de dues mides.

Encara plou

Estem a finals de maig i encara plou. Plou, fa fred... sembla que estem a finals d'hivern i no a finals de primavera. Caldrà tornar a pensar en cuinar plats consistents i deixar les amanides per més endavant. A més, ni els enciams prosperen amb aquest temps.
Hi ha coses que no entenc. Com una mestra pot desaprofitar un munt de botons de formes i colors, vaig quedar ben parada quan vaig anar al taller que està buidant la meva amiga.
Pots de vidre amb botons per fer gradacions de quantitat; per fer aproximacions de quantitat.
Per classificar, ordenar per mides...
Un munt de possibilitats engrescadores, i les ha desaprofitat.