Lliri de neu

Lliris de neu Galanthus nivalis

Tot i la neu de fa quinze dies, i que en alguns llocs obacs encara es pot trobar-ne alguna arraconada, tot comença anunciar la primavera: Han florit els lliris de neu i l'herba fetgera, les tulipes comencen treure les puntes i les prímules també s'hi apunten.

El nom de "Perce-Neige" que és com l'anomenen a França el trobo molt escaient. Potser hauria pogut fer-ne la foto, però no vaig pensar que en aquell racó, fràgil, i humil podia estar florint.He trobat aquest haiku sobre els lliris de neu. Em sembla que el retrata molt bé.  
El lliri de neu és de la família de les amaril·lidàcies, com també ho són els narcisos. 

          Frisós, per comes i serrats,                          trenca el glaç.                   Rafel Casas

La neu al febrer, marxa com un gos llebrer

Ha arribat el febrer i... la neu, a 800 metres i una mica arreu.
Setmana de caos per una mica més de quatre volves de neu que van caure on no hi estan acostumats.

A 800 metres ningú en va fer gaire cas, tothom va seguir a la seva tot i que el dijous a primera hora els tractors treien la poca neu que havia quallat durant la nit a la carretera.

Dijous al matí: sol brillant i estimulant i molt fred!

Empremtes espectaculars a la
 neu de la terrassa de ...gat!

Aments a l'avellaner del jardí

Ha passat una setmana de la nevada. Ran de mar els ametllers són florits i les mimoses comencen a groguejar. Fins i tot els oms més assolellats del parc han florit.
A muntanya també, els avellaners ja son curulls d'aments i algun ametller molt a redós i assolellat  també ha florit.

Tardor

El pare a la Mare de Déu del Món

Després d'un estiu estrany per a tothom i complicat per a mi, ha faltat el pare i ha arribat la tardor.

De Can Borrell al Soler

Una vegada més intentaré portar el blog al dia. Vull aconseguir reflectir els canvis que es produeixen ran de mar i a 800 metres al llarg de l'any i veure també el diferent temps en que es produeixen. La única manera de poder comparar-ho es ser constant. Espero aconseguir-ho ara.
Dissabte, encara era estiu, varem pujar a Can Borrell, gairebé 900 metres. El camí i el paisatge impactant i... res no feia pensar que només faltaven  tres dies del canvi d'estació.