TARDOR?

He pensat que l'inici de la tardor pot ser un bon moment per reactivar el blog. Intentaré publicar cada setmana, tot i que, per mñes que em diguin, no estic segura que aquesta estructura, la de blog, sigui  la millor pel que m'agradaria fer. Em donaré fins a fi d'any de termini per mirar si m'hi adapto. Més ben dit, si aprenc a dominar prou el recurs com perquè em sigui útil pel que m'agradaria fer.
Fa una setmana que ha començat la tardor però fins avui, en que ha arribat la pluja, no he començat a veure'n signes evidents.

A 800 m. carabassonera amb flors i fruits malgrat les fulles amb fongs

A 800 metres, a "l'hort urbà" els signes si que comencen a ser evidents: ja he arrencat la planta de cogombres i la carabassera, ja tenien les fulles musties. Les tomateres ja van "de caiguda", no sé si les tomates que queden podran madurar.

A 800 m. murtra amb les fulles ja vermelles

A ran de mar, avui la primera llevantada de tardor. El dia, trist i gris a primera hora s'ha despejat, però el mar s'ha anat encrespant, ara acaben d'anunciar ones de 3 metres i mig en el cap de Begur.
La grisor del dia, la pluja quieta i menuda feia que els arbres de l'avinguda i del passeig, sòfores i plàtans es veiessin amb un aire groguenc i tardoral que fins avui no havia descobert. Segurament el sol  d'aquests últims dies els hi donava una aparença més fresca i animada, com si encara faltés molt per la tardor.

Encara fa fred!

Encara fa fred, a muntanya i ran de mar!.
Avui plovisquejava una puja petita, grisa i bruta donava tristor a l'ambient. Tan és que en els talussos algun ametller ja llueix la seva florida, i les mimoses ja groguegen, els arbres despullats amb les escorces regalimant humitat, els horts abandonats encara i la pluja caient insistentment no donaven per mes.

He anat fins a Traça per acomiadar-me. Ha estat oberta 28 anys. Recordo la parada de les fruites i les verdures quan hi havia els pares. Quan la van obrir va ser realment una revolució i un descans. Ja no calia anar a Barcelona per comprar el que necessitaves pels treballs manuals ni fer-ho per catàleg, amb el risc del que arribaria no s'ajustés al que havies imaginat.
Els veïns del carrer les han acomiadat amb un sopar.

Avui trobada del grup "Cuinat a les Guilleries". L'Helena ens ha portat una amanida espaterrant molt ben presentada. A més a més ens ha passat el link on s'explica com es fan els cistellets de pa per l'amanida. La salsa d'amaniment és de remolatxa amb iogurt i força celiandre. Espectacular!

https://www.youtube.com/watch?v=CDqZh0vSX58

Lliri de neu

Lliris de neu Galanthus nivalis

Tot i la neu de fa quinze dies, i que en alguns llocs obacs encara es pot trobar-ne alguna arraconada, tot comença anunciar la primavera: Han florit els lliris de neu i l'herba fetgera, les tulipes comencen treure les puntes i les prímules també s'hi apunten.

El nom de "Perce-Neige" que és com l'anomenen a França el trobo molt escaient. Potser hauria pogut fer-ne la foto, però no vaig pensar que en aquell racó, fràgil, i humil podia estar florint.He trobat aquest haiku sobre els lliris de neu. Em sembla que el retrata molt bé.  
El lliri de neu és de la família de les amaril·lidàcies, com també ho són els narcisos. 

          Frisós, per comes i serrats,                          trenca el glaç.                   Rafel Casas

La neu al febrer, marxa com un gos llebrer

Ha arribat el febrer i... la neu, a 800 metres i una mica arreu.
Setmana de caos per una mica més de quatre volves de neu que van caure on no hi estan acostumats.

A 800 metres ningú en va fer gaire cas, tothom va seguir a la seva tot i que el dijous a primera hora els tractors treien la poca neu que havia quallat durant la nit a la carretera.

Dijous al matí: sol brillant i estimulant i molt fred!

Empremtes espectaculars a la
 neu de la terrassa de ...gat!

Aments a l'avellaner del jardí

Ha passat una setmana de la nevada. Ran de mar els ametllers són florits i les mimoses comencen a groguejar. Fins i tot els oms més assolellats del parc han florit.
A muntanya també, els avellaners ja son curulls d'aments i algun ametller molt a redós i assolellat  també ha florit.

Tardor

El pare a la Mare de Déu del Món

Després d'un estiu estrany per a tothom i complicat per a mi, ha faltat el pare i ha arribat la tardor.

De Can Borrell al Soler

Una vegada més intentaré portar el blog al dia. Vull aconseguir reflectir els canvis que es produeixen ran de mar i a 800 metres al llarg de l'any i veure també el diferent temps en que es produeixen. La única manera de poder comparar-ho es ser constant. Espero aconseguir-ho ara.
Dissabte, encara era estiu, varem pujar a Can Borrell, gairebé 900 metres. El camí i el paisatge impactant i... res no feia pensar que només faltaven  tres dies del canvi d'estació.