HA ARRIBAT LA FRED!

Semblava que no havia de passar mai, però finalment ha arribat la fred!.
Les fulles, tan a 800 metres com ran de mar, han seguit verdes fins molt tard.

Creia que el clor de les fulles depenia de les hores de llum, per això les que són prop dels fanals dels carrer segueixen verdes més temps, però enguany ha costat que canviessin de color, i quan ho han fet, ha sigut d'un dia per l'altre. Els til·lers de casa en una setmana han quedat grogues i en dos dies les ventades se les han endut. El Monseny no s'ha tintat de tardor. El paisatge tenia un aspecte sec i polsós i no s'ha il·luminat amb els de grocs,  taronges i vermells d'altres anys.

Enguany el temps és estrany, va costar que arribés l'estiu, gairebé no hi ha hagut tardor i de cop hem entrat a l'hivern,. Els canvis a la natura han sigut una cursa, que el vent i la pluja del cap de setmana han accelerat.
Miaré que no em tornin a atrapar. Si aconsegueixo fer una entrada cada setmana les dades ens podran donar pistes sobre els canvis i les diferències en les que els 800 metres hi tenen a veure. .

Ha arribat l'estiu!

Finalment ha arribat l'estiu!. Vaig quedar a dinar al parc tecnològic de l'UdG i en baixar del cotxe... una bufetada de calor i el cant monòton de les cigales. Fins i tot em va fer il·lusió senti'l. Fins aquell moment n em vaig ser conscient que encara no l'havia sentit cap dia i... no és estiu si encara no canten les cigales!.

I torna a tronar i... plourà?

Cada tarda plou, a vegades més, i a vegades just per mullar el carrer i despistar-te: he de regar o no ho he de fer? El que sí fa cada tarda a gust és tronar. No acabes de decidir si ho has de tancar tot o potser la tempesta es quedarà lluny, però per si de cas, desendollem-ho tot, tanquem ordinadors i "router".
Aquí dalt tot és verd encara, com si encara estiguéssim al juliol. Fins i tot les ginestes tenen florides les puntes!, això que Corpus ja fa temps que ha passat.
A Sant Hilari li han concedit la "tercera flor" de les "Ciutats florides". Ho entenc, avui, tot passejant ens anàvem fixant en els balcons, les finestres i els patis, i realment fan de bon veure tan florits. Aquesta tercera flor potser l'han concedida per la feina mesurada, discreta i constant dels vilatans (cal ser constant per anar renovant testos i jardineres pedregada o pluja rera pedregada) i no pas com a Figueres, per una acció concreta de l'administració. No sóc conscient de que ultimament s'hagi enjardinat res de nou i, sincerament, l'espai del centre "AQUA", no és pas un gran exemple de treball de jardineria!.
Avui a l'hora de dinar hem parlat dels escabetxos. Ran de mar, quan parles d'escabetx tothom pensa en el de peix, i concretament de peix blau. Segurament es poden escabetxar més coses, però... si amb el peix blau ja n'hi ha prou!.
El que m'agrada més és el de sorell, tot i que molta gent prefereix el de verat. I pensar que quan era petita i l'avia feia sardines escabetxades em venien tots els mals només de pensar que potser n'hauria de menjar!.
He de reconèixer que la meva afició pels escabetxos bé des de que en vaig descobrir una manera de fer de fer més més "lleugera".

Escabetx de peix (sorell, verat, sardines...)
(Per 1 Kg. de peix més o menys, sinó caldrà adaptar les quantitats).
1 kg de peix blau
1 ceba grossa
6/8 grans d'all
8/10 grans de pebre
1 carrota (pastanaga) grossa o dues de petites
1/2 got de vinagre bo (NO de Mòdena!)
1 got d'oli d'oliva
1/2 fulles de llor (segons la mida)
1 branca que estigui bé de farigola.

Pelar la ceba i tallar-la a "llunes"
rentar els alls, però deixar la pela.
pelar la carrota i tallar-la a rodelles (pastanaga)
Netejar el peix i fer-na rodelles grossetes 2/3 dits de gruix.

Posar a una paella fonda o una cassoleta, l'oli  amb la ceba, els alls i la carrota.
Deixar que es vagi "confitant" amb el foc baix.
Quan ens sembli que les verdures són cuites, pujar el foc, afegir-hi el llor, la farigola, el pebre i el vinagre.
Posar ben posat tots els talls de peix (cal que tots toquin el cul de la paella.
Apagar el foc i tapar-ho bé.

El peix es courà amb l'escalfor de l'oli calent i quedarà molt suau i gens eixut. Molts escabetxos primer enfarinen i fregeixen el peix, però d'aquesta manera queda molt més lleuger i suau. Al principi caldrà comprovar el punt de cocció, perquè el punt òptim depen una mica de la cuina i del gruix dels talls. Com tot, la pràctica us ajudarà a ajustar el temps. (si cal podeu esperar un moment abans d'apagar el foc, o fins i tot, girar els talls i tapar i apagar.

Sorell net i tallat

Les verdures es couen poc a poc

.

Vinagre, herbes i pebre

Sorell en escabetx

Tempesta d'estiu o pluja de tardor?

A 800 metres ha refrescat. Quatre tronades, i un bon xàfec. Ben bé com una tempesta d'estiu si no fos perquè... ha seguit una pluja quieta però constant. Ja portem més de 10 litres i fa un parell d'hores que plou.

Aquest vespre ens trobem amb els companys del club de lectura per fer un "sopar poètic".
He tingut molt clar que portaria per compartir, "salmorejo", però no tant quin poema els oferiria.
He preparat tres poemes ben diferents, veurem finalment quin o quins llegeixo:

Haikus d’arbres	El faroner del cap de Creus	Els albercocs i les petites collidores
Xiprers solemnes, ompliu tot el paisatge de flames verdes. Om centenari, al centre de la vila tot solitari. Pi de muntanya tarannà de la nostra Mediterrànea. De l’olivera una branca de plata contra la guerra.	El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna Du barba llarga fins els peus i Mai no menja ni una engruna. Fa tres mil anys que vetlla el far I ja ha viscut set-cents naufragis Té la mirada al fons del mar I sempre canta mals presagis. El faroner del Cap de Creus Ja sols espera una donzella, Vindrà vermella fins els peus En una barca amb bona estrella. Potser ja no es fondrà contra els esculls, Ni es desfarà contra la terra, Portarà l’alba al fons dels ulls I avançarà cap a la terra. El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna Du barba llarga fins els peus i Mai no menja ni una engruna.	Diu Iris a Mirtila - Amiga, jo no sé... Tants d’albercocs li deixes al vell albercoquer? - Oh Iris, prou m’agrada menjar-ne pels camins fent festa a la dolcesa que em raja boca endins. Però l’hivern arriba, i vora el foc rabent sentim a  la teulada ballar teules i vent I, bell atzar, la mare, Veient-nos entristits I com freguem els nassos I com bufem els dits, Ens porta riolera, Quan cau la neu a flocs, Un pot amb confitures De préssecs o albercocs.
Francesc Arnau Cuinchilla	Miquel Desclot	Josep Carner

Bé, després de tanta filosofada, anem a una cosa més pràctica:

SALMOREJO (plat típic de Córdoba)

per 6/8 persones

Ingredients:

Pa uns 150 grs. si ja no té la crosta, una mica més si se li ha de treure, (que tingui la molla densa, tipus pa andalús. El que se li pot semblar més és el pa de llonguet o el pa anglès d'algunes fleques. Cal anar fent proves fins trobar el que ens agrada més).

Tomata (va bé, quan no hi ha tomates d'aquí ben madurs 1/2 pot de tomata triturat que sigui bó, uns 

Oli d'oliva uns 125 ml. ha de ser del bo, millor verge.Sembla molt d'oli, però ve a ser una mica com fer maionesa, també en gastes força.

Sal

1 gra d'all

Procediment:

Es posen en un recipient que es pugui tapar bé tots els ingredients, el pa sense crosta i tallat una mica, i es deixa una nit a la nevera.

Es tritura amb la batedora de ma fins que tingui la consistència d'una maionesa espessa. Es pot afegir pa o oli o tomata si es veu massa clar o massa espès).

Tastar-ho per mirar que estigui bé de sal.

Servir:

Amb ou dur picat, pernil salat picat i pa per anar agafant-te'l.

Arbres florits

Les catalpes estan esplendides, ben florides a Sant Hilari, però arran de mar ho estaven per Sant Joan, fa més de quinze dies. Ara arran de mar hi ha florides les xicrandes, els aïlants i els arbres de la seda (Albizia julibrissim) i a 800 metres són els castanyers els que llueixen com estrelles fetes amb escura-pipes blanquinosos les seves flors mascles.

Catalpa

Les flors de la catalpa és presenten en ramells que després es converteixen en un grapat de llargues llegums, per això també se li diu "arbre de les mongetes".
Les flors exhalen una olor molt suau, que es nota més de nit.
Les catalpes són originàries del sud d'Estats Units, però com reixisteixen molt bé la pol·lució s'han plantat molt a les ciutats d'arreu com a plantes ornamentals.
La seva fusta és molt dura i no es treballa bé, per això és fa servir principalment per a fer posts i travesses.

Ailant

Detall d'un ramell de flors de un peu femení d'ailant (ailanthus altisima). L'aïlant es va introduir a Europa des de la Xina al segle XVIII. 

L'aïlant s'anomena també arbre dels deus, vernís del Japó i arbre "pudent" per la olor desagradable que fan les seves fulles.

Els seus fruits són saïmares que, abans de assecar-se, també són vermell ataronjat.

Pot arribar a fer 25 metres i, com és de creixement molt ràpid, hi pot arribar en uns 40 o 50 anys. Precisament degut a aquest creixement tan ràpid, la seva fusta és de mala qualitat i no té interès econòmic.

Temps de cireres i albercocs

El cirerer del pati és curull de fruita, i arran de mar, l'albercoquer té tants albercocs que no donem l'abast de basta'ls i repartir-los.
He fet "coulís" d'albercoc, demà en faré melmelada. He estat mirant en la diferència entre un coulís i una melmelada i no ho he trobat.
Per mi un coulís és més líquid i menys dolç. La melmelada seria més espessa, i ha de coure més estona, i potser tindria alguna aroma: canyella, llimona, cardamom...
El coulís acompanyaria bé postres com yogurts, coulants, gelats... i la melmelada va bé per menjar amb pa, torrades, galetes. El coulís, en ser més líquid, no va bé per menjar d'aquesta manera.

albercocs	Barreja amb el sucre	Melmelada

Per fer una conserva d'albercoc, es pesa la meitat del pes dels albercocs pelats i sense el pinyol, de sucre, el suc d'una llimona i un tros de canyella. Es pot fer servir sucre amb gelificat, tipus "gelsuc" o "confisuc", així no cal afegir-hi res més, sinó s'hi posa una poma ratllada (ajuda a que la conserva espesseeixi),

Va bé barrejar la fruita amb el sucre i deixar la barreja a la nevera fins l'endemà.
Coure poc a poc, remenant perquè no s'agafi i escumant. (Cal que bulli un mínim de 10 minuts).
Un cop cuit es pot posar en pots. Si es posa en els pots quan encara és calenta, només cal tancar bé els pots, i en refredar-se es fa el buit que és el que ajuda a la conservació. Sinò, ho fem com sempre, posar en pots, tapar bé i fer bullir els pots uns 20 minuts i deixar refredar en el recipient on els hem bullit abans d'etiquetar i guardar.

I encara plou!

Som la vigília de Sant Joan i encara no hem tingut tres dies seguits de sol i calor. Cada dia a una hora o l'altre  arriben les nuvolades i la fresqueta. A les botigues han acabat les jaquetes de mig temps!, però encara tenen tota la roba d'estiu i estem a pam i toc de les rebaixes.

Els til·lers de casa sembla que volen començar a florir, i a 800 metres també els saüquers estan esplèndids. Les cireres comencen a madurar però els hi manca el punt de dolçor que els hi dona una mica d'eixut.

Ahir a can Gratusa varem gaudir d'una vetllada irrepetible, tendra i dura alhora amb la Nadia Ghulam.i també d'un dinar memorable. En el blog."Placeres que alimentan" hi trobareu la recepta del llom en escabetx "Domenech". Realment val la pena.

Faves a la catalana

L'avantatge de viure entre dues alçades és que pots allargar o escurçar la temporada de les coses una mica al teu gust.
Quan a la platja ja no recordem quan varen florir els saüquers ara a  Sant Hilari llueixen magnificament.
Les faves ara estan al punt a 800 metres, a marina ja tenen la cella tan negre que just deuen servis pel bestiar.
Les faves són un indicador de com van les coses, les primeres, del Maresme, les varem cuinar l'últim cap de setmana d'abril i n'hem anat menjant, després les de Calonge, les de Cassa, i ara les últimes, las de Sant Hilari gairebé dos mesos més tarda. D'aquesta manera hem anat menjant les faves en el seu punt de saó, ni massa petites, que margoteigen ni massa fetes, que tenen la pell massa dura.

Faves a la catalana

Ingredients: Faves (Pèsols si es vol) Cebes tendres Alls tendres Cansalada viada Botifarra negre Menta Marduix Farigola Anis Vi ranci	El·laboració . Desgranar les faves i els pèsols . Tallar petiteta la cansalada (es pot demanar a la carnisseria). . Posar oli a una olla i sofregir-hi la ceba i els alls tallats a "llunes". . Afegir-hi les herbes, la cansalada i la meitat de la botifarra tallada a rodelles. . Sofregir-ho bé tot. . Afegir-hi les faves un raig d'anís i un raig de vi ranci i tapar bé l'olla

8 de juny

Ha plogut i plogut i plogut, a Sant Feliu i a Sant Hilari. Tothom està una mica fart de pluja i fred, fins i tot els horts. La terra està tan xopa que no s'hi pot entrar i les plantes no creixen, tenen prou aigua però els hi falta el sol.
Baixant per "l''Eix els boscos tenen un bon aspecte, però les ginestes no acaben de florir. Es una primavera ben estranya. Els altres anys, hores d'ara portàvem roba d'estiu,  sandàlies... es dormia només amb un llençol  i la finestra oberta i ja havíem anat a la platja. Ara encara anem amb jaqueta un dia si i l'altre també, dormim ben abrigats i encara algunes nits s'engega la calefacció tot i estar posada a 16º.
Estic preparant pollastre al curry per demà. Vaig sentir en un programa de la radio que només feia uns cinc anys que s'havia normalitzat l'ús del curry a casa nostre. Vaig estar pensant quan varem començar a fer pollastre al curry a casa i resulta que deu fer uns quaranta anys. Es veritat que al principi esra dificil aconseguir el curry i no era de la qualitat del que podem trobar ara a qualsevol supermercat.

Pollastre al curry (4/6 persones)

Ingredients 1 pollastre gran (tallat en 16 talls o més). Farina. Curry. 2 cebes grosses. 200 grs de bolets secs.. 1 pot de pinya natural. Brou de pollastre. Sal, oli i pebre.

Procediment -          Barrejar la farina amb el curry. -          Enfarinar i sal pebrar el pollastre. -          Sofregir el pollastre i reservar. -          Sofregir, en el mateix oli, la ceba fins que sigui transparent. -          Afegir-hi la pinya tallada, el pollastre i el brou. -          Coure a foc baix i afegir-hi els bolets (poden ser en conserva). -          Coure fins que el pollastre sigui tou.

Sofregint la ceba	Pollastre enfarinat i fregit	A punt de portar a taula

Mèlies i frivolité

Potser només tenen en comú el fet de ser atemporals i delicats.
La florida de les mèlies de Girona està en el seu punt. Els arbres, d'un verd fosc intens, són curulls de delicades flors lila pàl·lid amb la ratlleta coquetona al mig de cada pètal. La meva veïna troba que tenen un aire trist, a mi em semblant  elegants, potser un punt nostàlgics, però per a mi no porten tristor. Potser perquè les vaig conèixer en un racó ben assolellat d'un parc i les he anat trobant a les carreteres polsoses i recremades de l'Empordà les associo amb la llum brillant de la Mediterrània i la llum mai porta tristor..

Detall de les flors

         Mèlia de l'Avinguda Pericot (Girona)


El frivolité és això, una frivolitat atemporal i delicada.
En els quadres dels pintors del Renaixement, en els retrats de les personalitats de l'època ja veiem detalls de frivolité a les punyetes i gorgueres. Va ser la constància de l'avia i l'avorriment de les tardes d'estiu a Figueres que em varen donar l'habilitat necessària per poder fer que de les llançadores (le "navettes"), que deia l'avia, segurament recordant el seu internat a França, en surti alguna cosa entenedora. Abans eren puntes i fins i tot algun "tapete", però ara he descobert que se'n poden fer braçalets, collarets i arracades.

arracada feta amb una rosassa..

rosassa feta amb dos fils.

tires de anelles de dues mides.

Encara plou

Estem a finals de maig i encara plou. Plou, fa fred... sembla que estem a finals d'hivern i no a finals de primavera. Caldrà tornar a pensar en cuinar plats consistents i deixar les amanides per més endavant. A més, ni els enciams prosperen amb aquest temps.
Hi ha coses que no entenc. Com una mestra pot desaprofitar un munt de botons de formes i colors, vaig quedar ben parada quan vaig anar al taller que està buidant la meva amiga.
Pots de vidre amb botons per fer gradacions de quantitat; per fer aproximacions de quantitat.
Per classificar, ordenar per mides...
Un munt de possibilitats engrescadores, i les ha desaprofitat.

Intercanvi d'idees

He estat parlant del blog amb en Bernat.  M'ha comentat que si la meva idea era fer un blog d'impressions sobre els canvis de la natura, que no veia perquè no ho havia de fer.Que també podia ser interessant.  També m'ha comentat que diversificar els temes no ho veia una bona idea. Crec que té raó. Estem a 27 de maig, fa fred i plou. Em sembla que aquest any no es pot fer servir de referència pels canvis que es produeixen ni arran de mar ni a 800 metres, però em servirà per agafar experiència, així l'any vinent ja sabré en què m'he de fixar i com fer-ho.
	Peonies (paeonia)del jardí de la Katsumi.
	Tenia ganes de parlar de la picardia (cymbalaria muralis). Estem tips de veure-la però difícilment hi parem atenció.  Creix, molt de pressa,  a les parets i racons humits, Segur que si no fos tan resistent i no creixes a qualsevol racó la valoraríem més perquè les seves tiges i el sota de les seves fulles vermelloses i les petites flors liles i grogues són molt boniques. En castellà l'anomenen "hierba de campanario" o "palomilla de muro".
Picardia florida

Ampliant coneixements

Aquest matí hem estat revisant les plantes aromàtiques del pati: api, julivert, menta de dues classes, ruda, marduix,camamilla, anet, farigola, sàlvia, porradell, tarongina, marialluïsa i alfàbrega. Ben mirat, sembla que això dels 800 metres els va la mar de bé, arran de mar només puc comptar amb api, julivert, menta, marduix, estragó, sajolida i tarongina. Els 800 metres guanyen gairebé per "golejada". És ben cert que algunes com l'alfàbrega i la sàlvia hi poden viure bé, però necessiten molta atenció, sempre tenen massa sol!.

porradell	Api
Camamilla	alfàbrega

També hem parlat de com s'utilitzen a la cuina catalana, així hem parlat de les sopes de menta, ara ja molt oblidades i de com la cuina de cada lloc, una senyal identitària important, també es va perdent. Les coques de recapta han estat arraconades per les pizzes.

sopa de menta	coca de recapta
Ingredients:      pa       oli      aigua      sal      menta      ou	Ingredients:      farina       llevat de París       oli      aigua      sal      ceba/tomata/pebrot....      arengades/salsitxes...
Elaboració: . Posar oli a una olla . Enrossir lleugerament el pa. . Posar-hi aigua i unes branques de menta (normalment es fa amb menta seca perquè és un plat d'hivern). . Fer bullir tot plegat uns 10 minuts. . Batre amb una batedora de varetes (la batedora elèctrica ho deixa més fi, però no és el mateix). . Afegir-hi un ou deixatat, apagar el foc i acabar de remenar. Es pot calcular, més o menys, una llesca de pa de mig per persona, 1/4 de litre d'aigua per persona i una branca de menta per persona i un ou cada quatre persones. Si la volem fer més substanciosa, hi posarem més ous. Si hi ha molta gana hi posarem més pa...És una mica a ull tot plegat.	Elaboració: . Desfer el llevat amb una mica d'aigua tèbia. . Afegir-hi farina i pastar un panet petit. . Deixar que llevi el doble. . Posar el panet llevat amb la farina que es vulgui fer servir, sal i aigua i una mica d'oli. . Pastar-ho bé i deixar que llevi. . Estirar la pasta fins un gruix com el canto d'una moneda. . Amanir amb oli. . Posar ceba tallada a llunes (ben abundant), tires de pebrot, rodelles de tomata... Tornar a amanir amb oli. .Posar al forn (forn calent, a mitja alçada i a 180/200º) . Coure fines que es vegi una mica torrat. (si es vol s’hi pot posar salsitxes, sardines salades, arengades...). Coca de recapta a mig coure

14 de Maig

El jardí de la Katsumi i en Nico té un aire entre salvatge i decadent. Les robínies tenen els troncs treballats pels anys, tot i que crec que no en tenen més de 30 o 40 com a molt. El til·ler si que és realment vell, molt vell, amb el tronc partit gairebé des de la soca, com si fossin dos arbres bessons. Menta, tarongina i celidònia amb les seves flors ben grogues en els parterres i picardia  i falgueres a les parets.  On toca una mica més el sol, lletsons, ortigues i herba de sant Robert.	Picardia florida (també en diuen mirèria)
Celidònia o herba d'orenetes	La celidònia s'anomena també herba berruguera perquè es feia servir per cremar les berrugues, i també herba d'orenetes perquè es deia que les orenetes en feien servir els brots per obrir els ulls dels nadissos.

Arran de mar

Arran de mar comença a despuntar el groc de les ginestes i els sauquers comencen a obrir, com plats, els ramells blancs i amb olor de mel de les seves flors.
A Girona ha arribat "Temps de flors" i les velles pedres s'animen amb colors i formes sorprenents, des de les branques verdes llampants del barri jueu als eriçons espectaculars de les escales del seminari.

Escales catedral
















Pati Àligues

proves 01

Des de Girona mirem com va això.

Magnífica azalea que m'han regalat dues ex alumnes, mare i filla

M'estreno com a jubilada i com a blogera.
M'han animat a fer un blog i tot i que en consulto, de cuina, de recursos didàctics, de natura... mai havia pensat, ni remotament, fer-ne un.
M'estreno com a exercici d'aprenentatge, veurem cap on em porta i quin contingut hi dono.

He pensat que podria ser interessant comparar els diferents ritmes de la natura, de la vegetació sobre tot,  a ran de mar i a 800 metres. En aquests pocs anys que hem anat baixat i pujant més o menys habitualment he pogut observar que hi ha diferències, però si ho enregistro podré avaluar quines i en quins moments i en quines plantes.
Pot ser curiós. Ja veurem com evoluciona tot plegat!.