Ha arribat l'estiu!

Finalment ha arribat l'estiu!. Vaig quedar a dinar al parc tecnològic de l'UdG i en baixar del cotxe... una bufetada de calor i el cant monòton de les cigales. Fins i tot em va fer il·lusió senti'l. Fins aquell moment n em vaig ser conscient que encara no l'havia sentit cap dia i... no és estiu si encara no canten les cigales!.

I torna a tronar i... plourà?

Cada tarda plou, a vegades més, i a vegades just per mullar el carrer i despistar-te: he de regar o no ho he de fer? El que sí fa cada tarda a gust és tronar. No acabes de decidir si ho has de tancar tot o potser la tempesta es quedarà lluny, però per si de cas, desendollem-ho tot, tanquem ordinadors i "router".
Aquí dalt tot és verd encara, com si encara estiguéssim al juliol. Fins i tot les ginestes tenen florides les puntes!, això que Corpus ja fa temps que ha passat.
A Sant Hilari li han concedit la "tercera flor" de les "Ciutats florides". Ho entenc, avui, tot passejant ens anàvem fixant en els balcons, les finestres i els patis, i realment fan de bon veure tan florits. Aquesta tercera flor potser l'han concedida per la feina mesurada, discreta i constant dels vilatans (cal ser constant per anar renovant testos i jardineres pedregada o pluja rera pedregada) i no pas com a Figueres, per una acció concreta de l'administració. No sóc conscient de que ultimament s'hagi enjardinat res de nou i, sincerament, l'espai del centre "AQUA", no és pas un gran exemple de treball de jardineria!.
Avui a l'hora de dinar hem parlat dels escabetxos. Ran de mar, quan parles d'escabetx tothom pensa en el de peix, i concretament de peix blau. Segurament es poden escabetxar més coses, però... si amb el peix blau ja n'hi ha prou!.
El que m'agrada més és el de sorell, tot i que molta gent prefereix el de verat. I pensar que quan era petita i l'avia feia sardines escabetxades em venien tots els mals només de pensar que potser n'hauria de menjar!.
He de reconèixer que la meva afició pels escabetxos bé des de que en vaig descobrir una manera de fer de fer més més "lleugera".

Escabetx de peix (sorell, verat, sardines...)
(Per 1 Kg. de peix més o menys, sinó caldrà adaptar les quantitats).
1 kg de peix blau
1 ceba grossa
6/8 grans d'all
8/10 grans de pebre
1 carrota (pastanaga) grossa o dues de petites
1/2 got de vinagre bo (NO de Mòdena!)
1 got d'oli d'oliva
1/2 fulles de llor (segons la mida)
1 branca que estigui bé de farigola.

Pelar la ceba i tallar-la a "llunes"
rentar els alls, però deixar la pela.
pelar la carrota i tallar-la a rodelles (pastanaga)
Netejar el peix i fer-na rodelles grossetes 2/3 dits de gruix.

Posar a una paella fonda o una cassoleta, l'oli  amb la ceba, els alls i la carrota.
Deixar que es vagi "confitant" amb el foc baix.
Quan ens sembli que les verdures són cuites, pujar el foc, afegir-hi el llor, la farigola, el pebre i el vinagre.
Posar ben posat tots els talls de peix (cal que tots toquin el cul de la paella.
Apagar el foc i tapar-ho bé.

El peix es courà amb l'escalfor de l'oli calent i quedarà molt suau i gens eixut. Molts escabetxos primer enfarinen i fregeixen el peix, però d'aquesta manera queda molt més lleuger i suau. Al principi caldrà comprovar el punt de cocció, perquè el punt òptim depen una mica de la cuina i del gruix dels talls. Com tot, la pràctica us ajudarà a ajustar el temps. (si cal podeu esperar un moment abans d'apagar el foc, o fins i tot, girar els talls i tapar i apagar.

Sorell net i tallat

Les verdures es couen poc a poc

.

Vinagre, herbes i pebre

Sorell en escabetx

Tempesta d'estiu o pluja de tardor?

A 800 metres ha refrescat. Quatre tronades, i un bon xàfec. Ben bé com una tempesta d'estiu si no fos perquè... ha seguit una pluja quieta però constant. Ja portem més de 10 litres i fa un parell d'hores que plou.

Aquest vespre ens trobem amb els companys del club de lectura per fer un "sopar poètic".
He tingut molt clar que portaria per compartir, "salmorejo", però no tant quin poema els oferiria.
He preparat tres poemes ben diferents, veurem finalment quin o quins llegeixo:

Haikus d’arbres	El faroner del cap de Creus	Els albercocs i les petites collidores
Xiprers solemnes, ompliu tot el paisatge de flames verdes. Om centenari, al centre de la vila tot solitari. Pi de muntanya tarannà de la nostra Mediterrànea. De l’olivera una branca de plata contra la guerra.	El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna Du barba llarga fins els peus i Mai no menja ni una engruna. Fa tres mil anys que vetlla el far I ja ha viscut set-cents naufragis Té la mirada al fons del mar I sempre canta mals presagis. El faroner del Cap de Creus Ja sols espera una donzella, Vindrà vermella fins els peus En una barca amb bona estrella. Potser ja no es fondrà contra els esculls, Ni es desfarà contra la terra, Portarà l’alba al fons dels ulls I avançarà cap a la terra. El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna Du barba llarga fins els peus i Mai no menja ni una engruna.	Diu Iris a Mirtila - Amiga, jo no sé... Tants d’albercocs li deixes al vell albercoquer? - Oh Iris, prou m’agrada menjar-ne pels camins fent festa a la dolcesa que em raja boca endins. Però l’hivern arriba, i vora el foc rabent sentim a  la teulada ballar teules i vent I, bell atzar, la mare, Veient-nos entristits I com freguem els nassos I com bufem els dits, Ens porta riolera, Quan cau la neu a flocs, Un pot amb confitures De préssecs o albercocs.
Francesc Arnau Cuinchilla	Miquel Desclot	Josep Carner

Bé, després de tanta filosofada, anem a una cosa més pràctica:

SALMOREJO (plat típic de Córdoba)

per 6/8 persones

Ingredients:

Pa uns 150 grs. si ja no té la crosta, una mica més si se li ha de treure, (que tingui la molla densa, tipus pa andalús. El que se li pot semblar més és el pa de llonguet o el pa anglès d'algunes fleques. Cal anar fent proves fins trobar el que ens agrada més).

Tomata (va bé, quan no hi ha tomates d'aquí ben madurs 1/2 pot de tomata triturat que sigui bó, uns 

Oli d'oliva uns 125 ml. ha de ser del bo, millor verge.Sembla molt d'oli, però ve a ser una mica com fer maionesa, també en gastes força.

Sal

1 gra d'all

Procediment:

Es posen en un recipient que es pugui tapar bé tots els ingredients, el pa sense crosta i tallat una mica, i es deixa una nit a la nevera.

Es tritura amb la batedora de ma fins que tingui la consistència d'una maionesa espessa. Es pot afegir pa o oli o tomata si es veu massa clar o massa espès).

Tastar-ho per mirar que estigui bé de sal.

Servir:

Amb ou dur picat, pernil salat picat i pa per anar agafant-te'l.

Arbres florits

Les catalpes estan esplendides, ben florides a Sant Hilari, però arran de mar ho estaven per Sant Joan, fa més de quinze dies. Ara arran de mar hi ha florides les xicrandes, els aïlants i els arbres de la seda (Albizia julibrissim) i a 800 metres són els castanyers els que llueixen com estrelles fetes amb escura-pipes blanquinosos les seves flors mascles.

Catalpa

Les flors de la catalpa és presenten en ramells que després es converteixen en un grapat de llargues llegums, per això també se li diu "arbre de les mongetes".
Les flors exhalen una olor molt suau, que es nota més de nit.
Les catalpes són originàries del sud d'Estats Units, però com reixisteixen molt bé la pol·lució s'han plantat molt a les ciutats d'arreu com a plantes ornamentals.
La seva fusta és molt dura i no es treballa bé, per això és fa servir principalment per a fer posts i travesses.

Ailant

Detall d'un ramell de flors de un peu femení d'ailant (ailanthus altisima). L'aïlant es va introduir a Europa des de la Xina al segle XVIII. 

L'aïlant s'anomena també arbre dels deus, vernís del Japó i arbre "pudent" per la olor desagradable que fan les seves fulles.

Els seus fruits són saïmares que, abans de assecar-se, també són vermell ataronjat.

Pot arribar a fer 25 metres i, com és de creixement molt ràpid, hi pot arribar en uns 40 o 50 anys. Precisament degut a aquest creixement tan ràpid, la seva fusta és de mala qualitat i no té interès econòmic.

Temps de cireres i albercocs

El cirerer del pati és curull de fruita, i arran de mar, l'albercoquer té tants albercocs que no donem l'abast de basta'ls i repartir-los.
He fet "coulís" d'albercoc, demà en faré melmelada. He estat mirant en la diferència entre un coulís i una melmelada i no ho he trobat.
Per mi un coulís és més líquid i menys dolç. La melmelada seria més espessa, i ha de coure més estona, i potser tindria alguna aroma: canyella, llimona, cardamom...
El coulís acompanyaria bé postres com yogurts, coulants, gelats... i la melmelada va bé per menjar amb pa, torrades, galetes. El coulís, en ser més líquid, no va bé per menjar d'aquesta manera.

albercocs	Barreja amb el sucre	Melmelada

Per fer una conserva d'albercoc, es pesa la meitat del pes dels albercocs pelats i sense el pinyol, de sucre, el suc d'una llimona i un tros de canyella. Es pot fer servir sucre amb gelificat, tipus "gelsuc" o "confisuc", així no cal afegir-hi res més, sinó s'hi posa una poma ratllada (ajuda a que la conserva espesseeixi),

Va bé barrejar la fruita amb el sucre i deixar la barreja a la nevera fins l'endemà.
Coure poc a poc, remenant perquè no s'agafi i escumant. (Cal que bulli un mínim de 10 minuts).
Un cop cuit es pot posar en pots. Si es posa en els pots quan encara és calenta, només cal tancar bé els pots, i en refredar-se es fa el buit que és el que ajuda a la conservació. Sinò, ho fem com sempre, posar en pots, tapar bé i fer bullir els pots uns 20 minuts i deixar refredar en el recipient on els hem bullit abans d'etiquetar i guardar.