Abril

A veure si aconsegueixo ser constant en les entrades. Ara per ara hem proposo fer dues entrades al mes, una al'inici, que tindrà el nom del mes, i una cap a la meitat amb el que consideri interessant.

Figuera de Can Xiberta

  La figuera de Can Xiberta, en el Pla de Caldes, era tan impressionant, que tot i que la imatge és de la setmana passada, del dia que hi vam anar a fer brunyols, (brunyols que no bunyols, ja que el que vam fer fou brunyols de l'Empordà, amb  molta matafaluga, celiandre i resolis), que calia fer-la visible.            

Detall del tronc

Repassant les imatges n'he trobat algunes que em sap greu no haver publicat en el seu moment, arbres ben grocs, ben vermells, arbres amb fulles a ple hivern, aquest ha estat un hivern molt suau!, arbres ja florits al costat d'altres molt hivernals, un avellaner amb aments al mig d'una nevada.., Una mica de tot!

Ara els camp grocs de la colza llueixen pel mig del verd blavós dels cereals i el més fosc d'alzines i suros a la vora de les carreteres de la Selva. Quan era petita els camps grocs no ho eren tan, vull dir, ni eren tan lluents ni tan grocs, diem que eren com més esclarissats. Ah! i no eren més rars. Aleshores eren camps de naps, naps que es conreaven pel bestiar. Ara són camps de colza. No ho acabava d'entendre, per mi els camps grocs eren de naps, i els pagesos d'ara només parlan de colza. No sé ben bé de que en fan servir, ho haure de preguntar, però... ja he descobert el perquè de la confusió, naps i colza són plantes crucíferes de flors grogues.

He passat per les avingudes Balears i Canàries, a Sant Feliu per veure si aquí els prunus han començat a flori. Només un arbre tenia un parell de flors i unes quantes fulles, els altres renegrits, xops i secs semblen més morts que vius!. Esperem que no, però ja no estic segura que els de Sant Hilari i els d'aquí siguin els mateixos. Caldrà comparar les flors...quan en tinguin!.